La dona

"Yo me aventuraría a pensar el que Anónimo, quien escribiera tantos poemas sin firmarlos, fue a menudo una mujer." Virginia Woolf

Virginia Woolf en el seu llibre "una cambra pròpia" ens parla des del 1900 però es curiós adonar-se’n que allò que ens explica es pot adaptar d'una manera o altre a la nostra època. Ella defensa durant tot el llibre que per escriure una nova l’únic que es necessita són diners i una cambra pròpia. També es necessiten ganes, es clar, i informació. Wolf ens explica que existeixen molts llibres que tracten sobre les dones i estan escrits per homes, aquest podria ser un fet curiós, ja que... realment tenen els homes la suficient informació per escriure, sobre nosaltres, les dones? No s'acostuma a trobar molts llibres en les estanteries d'una biblioteca sobre homes, escrits per dones. Per què serà què les dones atreuen molt més l’interès dels homes que els homes de les dones? Serà que som un sexe més complex, més complicat? O simplement és curiositat... Virginia a la pàgina 24 del seu llibre cita a Samuel Bulter "Los hombres sensatos nunca dicen que piensan de las mujeres" però tot i així trobem opinions de les dones provinents dels homes des de fa segles.


Si voleu continuant llegint reflexions d'aquest tipus sobre com ha avançat el sexe femení i la lluita que hi ha des de fa anys entre el sexe femení i el masculí, us recomano 100% el seu assaig. No us deixarà indiferents. 

                                                                                                    
                                                            FOTOGRAFÍA: FEMINITAT REPRESENTADA EN IMATGES