El consum de la cultura

     -     “Qué se pone para dormir?”

-    “Un poco de chanel n.5"

-      “Y nada más?”

-  “Bueno sí, también pongo la radio”.

Marylin Monroe.

Com he estat parlant de publicitat i consum en les entrades anteriors  m’agradaria mostrar-vos un anunci que vam veure a classe i que segurament us sonarà (clic aquí). És un anunci de chanel numero 5 del 2007 on surt Estella Warren  amb un vestit vermell i es posa el perfum al coll de manera seductora. Podem trobar similitud amb la foto de la entrada que és d’un anunci de chanel numero 5 de fa molts més anys (1950) on surt Marilyn Monroe, com podeu veure la protagonistes son el prototip de bellesa i representació de la sexualitat de la dona de l’època.

En l’anunci del 2007 trobem a una noia primeta amb corbes encara que no moltes alta i amb un vestit on ensenya cames, espatlles i braços. I al de l’any 1950  trobem a la Marilyn amb un vestit molt cenyit que mostra corbes voluptuoses. El prototip considerat “bell” varia segons el temp, l’epoca, el país... No vestien amb la mateixa roba els nostres pares que actualment nosaltres, i tampoc vestirà igual una noia d’Asia Oriental que una noia d’Europa Occidental. A més, com parlàvem fa varies entrades amb la novel·la “La mort a Venecia” allò que es bell és molt relatiu i depèn d’aquell de qui ho mira i de quin context viu aquella persona, per això també té molt a veure el poder de masses.

En definitiva, el prototip femení ha anat canviant al llarg dels anys amb ell, la publicitat i la imatge de la dona a la publicitat. O... és el prototip femení el que ha canviat a causa de la publicitat? Deixo la pregunta en l’aire.

                                                                              FOTOGRAFÍA: MARILYN MONROE ANUNCI CHANEL N5.