.jpg)
- “Qué se pone para dormir?”
- “Un
poco de chanel n.5"
- “Y
nada más?”
- “Bueno
sí, también pongo la radio”.
Marylin Monroe.
Com he estat
parlant de publicitat i consum en les entrades anteriors m’agradaria mostrar-vos un anunci que vam
veure a classe i que segurament us sonarà (clic aquí). És un anunci de chanel
numero 5 del 2007 on surt Estella Warren amb un vestit vermell i es posa el perfum al
coll de manera seductora. Podem trobar similitud amb la foto de la entrada que
és d’un anunci de chanel numero 5 de fa molts més anys (1950) on surt Marilyn
Monroe, com podeu veure la protagonistes son el prototip de bellesa i
representació de la sexualitat de la dona de l’època.
En l’anunci del
2007 trobem a una noia primeta amb corbes encara que no moltes alta i amb un
vestit on ensenya cames, espatlles i braços. I al de l’any 1950 trobem a la Marilyn amb un vestit molt cenyit
que mostra corbes voluptuoses. El prototip considerat “bell” varia segons el
temp, l’epoca, el país... No vestien amb la mateixa roba els nostres pares que
actualment nosaltres, i tampoc vestirà igual una noia d’Asia Oriental que una
noia d’Europa Occidental. A més, com parlàvem fa varies entrades amb la novel·la
“La mort a Venecia” allò que es bell és molt relatiu i depèn d’aquell de qui ho
mira i de quin context viu aquella persona, per això també té molt a veure el
poder de masses.
En definitiva, el
prototip femení ha anat canviant al llarg dels anys amb ell, la publicitat i
la imatge de la dona a la publicitat. O... és el prototip femení el que ha
canviat a causa de la publicitat? Deixo la pregunta en l’aire.
FOTOGRAFÍA: MARILYN MONROE ANUNCI CHANEL N5.
