Fa unes entrades enrere us parlava de Louise Bourgouis i la sobra obra Maman. I avui us vull parlar d’una obra d’Almodóvar influïda per la anterior obra esmentada. “La piel que habito” en aquest film es reflexa el plaer estètic que a la seva vegada ens inquieta o ens espanta, un sentiment de manera antagònica que s’apropa molt al concepte del vertigen. L’escultura de Louis Bourgouis també treballa amb aquest conceptes del vertigen i altres com la indagació de la pròpia identitat i l’anàlisi dels seus records. L’influencia de l’obra es veu molt clara en Vera (una de les protagonistes de la pel·lícula) que fa a trossos la seva roba i la utilitza com a pell artificial, igual que una aranya, es teixeix la seva pròpia tela. Aquesta tela simbolitza aquella realitat que està vivint.
Una altra influencia, de la que he parlat en entrades anteriors, és Luis Buñuel. Es parla de que Almodóvar es un possible successor de Luis Buñuel i a la pel·lícula es pot comprovar la seva influencia per exemple al inici. Segons algunes critiques, per a la primera escena de la pel·lícula (un pla general de Toledo) es va ubicar la cama en el mateix lloc on Buñuel ho va fer per a Tristana (un altre film de Luis Buñuel). Almodóvar va manifestar admiració per Luis Buñuel d’aquesta manera.
Per si encara no heu vist la pel·lícula, us deixo aquí el tràiler i alguna de les critiques per a que us animeu. Al trailer es pot observar això que he possat anteriorment de que la protagonista es crea la seva pròpia pell amb trossos de tela.
FOTOGRAFÍA: LA PIEL QUE HABITÓ
He vist aquesta pel·lícula i realment crec que és molt interessant la comparació que has fet. La pel·lícula em va impactar bastant, i el teu blog també està molt ben realitzat i té molt contingut! Bona feina, segueix publicant informació útil :)
ResponEliminaGràcies Elena! Espero que hagis pogut veure la relació, ja que també has vist "un perro andaluz". I tens raó, és una pel.lícula molt impactant...
EliminaA mi també em va agradar molt quan la vaig veure. I realment si penso que tenen moltes semblances. En el mateix tràiler quan surt l’Antonio Banderas amb cara de boig em recorda molt al cortometratge de Luis Buñuel la veritat.
ResponEliminaSiii, a mi també em feia recordar aquesta escena. Per això he fet aquesta comparació. Moltes gràcies per la teva aportació Claudia :)
EliminaSi es cert que s'assemblen, les dues tenen un caire molt extrany que les fan intrigants. I en quan a Bourgeouis mai se m'hagués passat pel cap aquesta relació. Bon treball!
ResponEliminaBueno lo de Bourgeouis tampoc és una cosa de la que jo m'hagués fixat, però llegint articles i crítiques si pots arribar a trobar aquesta semblança. Moltes gràcies :)
EliminaMuy buena pelicula y muy buen comentario de la pelicula. Ha sido muy buena idea relacionarlo con los otros contenidos del blog, sigue así Cristina :)
ResponEliminaGracias Mary, por colaborar siempre tanto en mi blog :) te lo agradezco
EliminaHola Cristina. M'ha semblat molt interessant la relació de la pel·licula amb els dos artista. No he vist aquesta pel·licula, pero ara m'has deixat amb la intriga de veure-la :)
ResponEliminaGràcies Laura!! Espero que t'agradi, ja em dirás ;)
Elimina