Ens acomiadem

"El que está acostumbrado a viajar, sabe que siempre es necesario partir algún día" 

Paulo Coelho

I amb aquesta cita de Paulo Coelho m’acomiado de tots vosaltres… i d’aquest espai que ha sigut meu durant mesos. Espero que hagueu pogut gaudir llegint-me tant com jo escrivint aquestes entrades i realitzant aquestes fotografies. Fent un balanç de tot el que m’ha aportat tant el blog com la assignatura de Cultura no ha sigut poc. He après a expressar-me amb llibertat relacionant els meus coneixements adquirits de l’assignatura amb la meva vida quotidiana i alliberant els meus pensaments en aquest blog. També he respectat les vostres diferents opinions i aportacions que he llegit i he contestat amb atenció.

Us dono les gracies a tots vosaltres per fer possible l’activitat d’aquest blog i que d’aquesta manera no quedés amb un sol lector, es a dir, dels meus professors. Penso que aquest ha sigut un treball per l’assignatura, però també ha sigut un treball personal i per a mi mateixa. Un treball d’alliberació dels meus pensaments i de tenir sempre en ment aquest blog allà on anés, fent fotografies i recol·lectant informació per ensenyar-vos-la.

Finalment, dir que no em penedeixo d’haver agafat aquesta manera per fer el meu treball de l’assignatura, encara que al principi vaig dubtar. D’aquesta manera he pogut tractar els temes que hem fet a classe d’una manera on jo m’he sentit molt còmoda i acompanyada de tots vosaltres! Moltes gràcies de nou!

                                                             FOTOGRAFÍA: AL PARC GÜELL, BARCELONA

Síntesis

Com a part final del blog m’agradaria fer una síntesi que relacionés una mica totes les entrades. Des de l’inici d’aquest blog fins a l’ultima entrada hem tractat diversos temes però realment tots lligats entre si. Vam començar parlant del viatge amb Apocalipsis now i la Mort en Venècia. Viatge és un concepte que ens ha anat acompanyant en lo llarg del blog, perquè aquest blog és un viatge en si, un viatge a través dels coneixements des dels primers continguts de l’assignatura fins arribar als últims.

Vam continuar de art i creativitat, dos conceptes que també ens han anat acompanyat. Perquè per a fer aquest blog són dues coses que he tingut que tenir present. A l’entrada de Louis Bourgeois fent connexió també amb Sophie Calle fa dos dies, parlàvem d’intimitat, penso que aquest blog també és íntim perquè està molt lligat als meus gustos, els meus punts de vista i les meves creencies.

Sophie Calle ho relacionàvem amb la intimitat però també amb l’inconscient ja que es ficava en la ment d’aquells desconeguts que dormien al seu llit... i així ho podem relacionar amb Un Perro Andaluz  obra treta del surrealisme de Luis Buñuel i Dalí que fa connexió amb un film actual d’Almodóvar, que a més de tenir l’influencia de Buñuel també té la influència de Louis Bourgeois, que va ser una de les artistes femenines del moment.

I parlant de feminisme, penso que al blog li he dedicat diverses entrades. La de Virginia Wolf, artista que hem treballat molt a l’assignatura de cultura, una altra relacionada amb Virginia Wolf que és la d'una habitació impropia, la de Cindy Sherman i Marta Rosier, on es fa una critica del cos femení virtualitzat a la publicitat. Podem veure un exemple d’això dins de la següent entrada de La bellesa, on faig rellevància de l’anunci de Chanel. Són a més entrades molt lligades al sentiment i al punt de vista de cadascú.

La dona cada vegada té un paper més rellevant a la societat i va adquirint més i més poder. I parlant de poder tenim les entrades dedicades al Darwinisme, com el de la visita del Cosmocaixa o el de la selecció natural. A més del de poder de masses i també el de la novel·la d’Orwell.

Com podeu veure amb el blog s’ha creat una xarxa en el què pots relacionar una entrada amb qualsevol altra i penso que aquest era un dels meus objectius al realitzar el blog. Volia fer aquesta entrada per establir aquesta xarxa entre els conceptes, que he relacionat aprofitant les “etiquetes” de la dreta. Totes les entrades comparteixen més d’una etiqueta i si li doneu a qualsevol d’aquestes de la dreta podreu veure-les classificades, encara que segurament trobareu moltes que es repeteixen en les diferents seccions. Ja, que com he dit abans, totes agafen diferents temes que es poden relacionar. 

                                                         FOTOGRAFÍA: L'ARBRE DE LES CONNEXIONS

Sophie Calle

"Pedí algunas personas que me proporcionaran algunas horas de sueño. Venir a dormir a mi lecho. Dejarse fotografiar. Responder a algunas preguntas. Propuse a cada uno una estancia de unas ocho horas, la de un sueño normal. Contacté por teléfono con 14 personas, desconocidas." Sophie Calle

No volia tancar el blog sense mencionar a una artista, que he descobert gràcies a l’assignatura per la qual tinc aquest blog,  i que m’ha captivat.  El seu nom és Sophie Calle una artista francesa dels anys 80 que realitzava obres de fotografia i vídeos. La seva obra estava caracteritzada especialment per la intimitat, al igual que l’obra que veiem fa unes entrades de Louis Bourgeois. Encara que parlem d’una intimitat molt diferent.  Bourgeois mostra la seva intimitat sobre els problemes familiars que ha tingut des de la seva infància a les seves obres. I Calle no reflexa la seva intimitat a les obres, sinó la intimitat d’altres persones.

La cita del principi de l’entrada i també la imatge corresponen a l’obra Les dormeurs de Sophie Calle, una obra molt intima i que reflexa la interiorització de les emocions d’algunes persones estranyes per a l’artista.  Invitava a dormir a gent a casa seva i observava i fotografiava als seus invitats mentre dormien, per tant observava moviments quotidians de les persones. A més sota de les fotografies feia anotacions que incloïen les actituds dels protagonistes i també la resposta a la pregunta de com han dormit. Per tant també deixa lloc al inconscient i al surrealisme ja que l’obra juga amb els somnis de les persones i la representació que li dona l’artista.

També va crear altres obres amb les característiques postmodernes de la intimitat i la quotidianitat. Com  Suite Vennitiane on perseguia a invitats d’una festa a Venècia. Sophie Calle és una de les artistes més importants de la postmodernitat i l’ultima obra que trobem d’ella és del 2007 anomenada” Prenez soin de vous”

                                                                           FOTOGRAFÍA: LES DORMEURS, SOPHIE CALLE. 

La dona a l'actualitat

"Con la nariz postiza de Nicole Kidman como Virginia Woolfen 'Las horas' mientras Philip Glass toca el piano a dos manos, con eso jugueteo a veces, me doy unos masajitos prostáticos muy placenteros. Impropio, ¿verdad?"  Una habitación impropia

Fa dies us parlava de “Una cambra pròpia” de Virginia Wolf. Bé, doncs avui us porto un altre assaig més actual  “Una cambra impròpia” de Natalia Carrero.  Fa casi un segle que es va fer famosa la cita de Virginia de “Per escriure un llibre, tot allò que necessites es 500 lliures i una cambra pròpia”. Natalia Carrero, reflexa al seu llibre on ha quedat la dona de la que parlava Virginia Woolf  i que s’ha fet amb el pas del temps amb aquests diners i aquesta independència. Opina que “Con habitación propia o alquilada y con salario fijo o precario, la independencia parece ser hoy todavía un horizonte incumplido e inalcanzable” i quanta raó té Natalia Carrero, per que… realment la dona ha aconseguit aquesta independència de la que tant es parla? Per què continua tenint sous més baixos o dificultats per arribar a llocs més alts en quant a l’àmbit laboral? Natalia Carrero fa una critica de tots aquests temes polèmics de la dona a l’actualitat i ho fa d’una manera fresca i divertida com podeu veure a la frase inicial. 

                                                                       FOTOGRAFÍA: LLIBRE UNA HABITACIÓN IMPROPIA