El poder en massa

La cultura com hem vist a la entrada anterior, on parlàvem de publicitat, s’ha convertit en un instrument de consum. Actualment quan es parla del benestar de les persones, també es fa referencia als bens culturals. La llibertat dels ciutadans consisteix, també, en poder escollir entre els diferents productes culturals. Per tant, el poder econòmic s’ha convertit en un possible manipulador de la cultura, ja que la cultura és un producte de consum i contra més diners tinguis més podràs consumir-la com passa amb altres productes de consum...

Però que passa quan els grans ens priven d’aquestes llibertats culturals i econòmiques entre altres? Que el poble es manifesa, i tenim exemples molt recents, com és el moviment 15M que es va produir fa un any i que va congregar a persones que es manifestaven per les mesures utilitzades actualment en front la crisi del país, intentant amb la força del conjunt recuperar aquest poder i aquesta llibertat personal e individual. Quan l’esser humà se sent atacat i l’estan arrabassant les seves llibertats, fa cohesió de grup i s’aferra als seus iguals (especialment a la seva família i amics com hem vist en altres entrades del blog)

He vist interessant fer aquesta relació cultura/poder en el moment actual que ens trobem on hi ha una vaga darrere una altra manifestant-se amb la situació actual del país. D’aquesta manera queda bastant clar que la llibertat cultural cada vegada està més lligada al nostre poder i llibertat individual.

                                                 

                                                             FOTOGRAFÍA: RIPOLLET (BARCELONA) A LA VAGA GENERAL DEL DIA 29

Cindy Sherman

Fa una entrada us parlava del feminisme de Virginia Wolf i avui continuarem amb una altra de les grans que va tenir molta influencia en l’avenç del sexe femení des de meitat dels anys 80. Cindy Sherman apareix en una societat que està guiada per el consum i que la imatge de la dona es utilitzat com un joc d’aparences per al poder consumista de la dècada del 80/90. Per tant considera l’art un tant fictici ja que el cos femení es virtualitza amb l’ordinador a través de la publicitat.

Per la mateixa línia continua Marta Rosier que fa una critica dels fotomuntatges manipulats provinents del mon de la publicitat “en el que la mujer aparece totalmente convertida en un cacho de carne, un objeto, una mercancía más”

I es que realment tenen tota la raó, el poder de la publicitat ha arribat a un punt en el que fa semblar a la dona un objecte de venda i a més ven un estereotip que ha de ser “l’ideal” per ser dona. Això ha portat problemes en la nostra societat i el prototip dona fictícia i difícil d’aconseguir. A causa d’això va augmentar la moda d’infermetats com la anorèxia i bulímia, cosa que encara encara és un tema pendent en la nostra societat.

                                                   FOTOGRAFÍA: OBRA DE CINDY SHERMAN

La dona

"Yo me aventuraría a pensar el que Anónimo, quien escribiera tantos poemas sin firmarlos, fue a menudo una mujer." Virginia Woolf

Virginia Woolf en el seu llibre "una cambra pròpia" ens parla des del 1900 però es curiós adonar-se’n que allò que ens explica es pot adaptar d'una manera o altre a la nostra època. Ella defensa durant tot el llibre que per escriure una nova l’únic que es necessita són diners i una cambra pròpia. També es necessiten ganes, es clar, i informació. Wolf ens explica que existeixen molts llibres que tracten sobre les dones i estan escrits per homes, aquest podria ser un fet curiós, ja que... realment tenen els homes la suficient informació per escriure, sobre nosaltres, les dones? No s'acostuma a trobar molts llibres en les estanteries d'una biblioteca sobre homes, escrits per dones. Per què serà què les dones atreuen molt més l’interès dels homes que els homes de les dones? Serà que som un sexe més complex, més complicat? O simplement és curiositat... Virginia a la pàgina 24 del seu llibre cita a Samuel Bulter "Los hombres sensatos nunca dicen que piensan de las mujeres" però tot i així trobem opinions de les dones provinents dels homes des de fa segles.


Si voleu continuant llegint reflexions d'aquest tipus sobre com ha avançat el sexe femení i la lluita que hi ha des de fa anys entre el sexe femení i el masculí, us recomano 100% el seu assaig. No us deixarà indiferents. 

                                                                                                    
                                                            FOTOGRAFÍA: FEMINITAT REPRESENTADA EN IMATGES