El Darwinisme i la crisi

Quan ens van proposar a classe el treball de relacionar la teoria de Darwin amb la crisi que estem vivint avui dia he d’admetre que em va semblar una idea una mica boja i que no sabia per on agafar-ho. Però una vegada disposada a buscar informació vaig trobar més similituds de les que pensava.

Si ens posem a pensar actualment seguim actuant amb la llei de què sobreviviu el més fort, separant-nos en inferiors i superiors i deixant com a descendència als nostres fills allò que nosaltres hem sigut a la vida. Des de que naixem pertanyem a una classe social, potser més alta o potser més baixa, amb més prestigi o menys prestigi. I això ens condiciona a ser vistos d’una manera o d’una altra.

Per tant, la crisi financera que estem vivint actualment ens afecta de manera de que si no dones tot de tu per continuar endavant, un altre aprofitarà les teves oportunitats i tu quedaràs enrere perquè cada vegada hi ha menys i menys oportunitats i solament sobreviuen aquells que són “més forts” que tenen més habilitats, ganes o capacitats. Perquè les oportunitats no es perden mai, les que tu deixes escapar les aprofita un altre... 

                                                FOTOGRAFÍA: FIGURA DE CHARLES DARWIN DE CERA AL COSMOCAIXA

La piel que habito

 

Fa unes entrades enrere us parlava de Louise Bourgouis i la sobra obra Maman. I avui us vull parlar d’una obra d’Almodóvar influïda per la anterior obra esmentada. “La piel que habito” en aquest film es reflexa el plaer estètic que a la seva vegada ens inquieta o ens espanta, un sentiment de manera antagònica que s’apropa molt al concepte del vertigen. L’escultura de Louis Bourgouis també treballa amb aquest conceptes del vertigen i altres com la indagació de la pròpia identitat i l’anàlisi dels seus records. L’influencia de l’obra es veu molt clara en Vera (una de les protagonistes de la pel·lícula)  que fa a trossos la seva roba i la utilitza com a pell artificial, igual que una aranya, es teixeix la seva pròpia tela. Aquesta tela simbolitza aquella realitat que està vivint. 

Una altra influencia, de la que he parlat en entrades anteriors, és Luis Buñuel. Es parla de que Almodóvar es un possible successor de Luis Buñuel i a la pel·lícula es pot comprovar la seva influencia per exemple al inici. Segons algunes critiques, per a la primera escena de la pel·lícula (un pla general de Toledo) es va ubicar la cama en el mateix lloc on Buñuel ho va fer per a Tristana (un altre film de Luis Buñuel). Almodóvar va manifestar admiració per Luis Buñuel d’aquesta manera.

Per si encara no heu vist la pel·lícula, us deixo aquí el tràiler i alguna de les critiques per a que us animeu. Al trailer es pot observar això que he possat anteriorment de que la protagonista es crea la seva pròpia pell amb trossos de tela.

FOTOGRAFÍA: LA PIEL QUE HABITÓ

Felicitat

"El profesor, Toshiro Kanamori, educa a los niños desde un ambiente de respeto absoluto entre los niños, de empatía. Les otorga voz y les permite opinar tratándoles como las personas que son, dejándoles la libertad necesaria para que desarrollen su individualidad."

M’agradaria presentar-vos aquest vídeo que vam veure a classe (si encara no ho heu vist us aconsello un paquet de mocadors molt a prop!!). Els protagonistes són uns nens xinesos que gracies a l’ajuda del seu professor arriben a construir uns lligams tan forts que poden empatitzar perfectament entre ells. L’empatia és la màxima expressió tant de tolerància com de respecte i una vegada arriben a empatitzar amb el grup es crea aquest sentiment d’unificació i cada alumne  dins del grup desenvolupa la seva independència i juntament amb el seu grup classe arriba a ser feliç.

I es que... alguna vegada us heu preguntat si podríem ser feliç sense aquelles persones que ens envolten? Ho trobo difícil, però tampoc es fàcil mantenir aquella gent que estimem al nostre costat, per això, em d’apostar per la tolerància, el respecte i la empatia. I d’aquesta manera podrem ser feliços i fer feliços a tots aquells que ens estimen i ens envolten.

                                                        FOTOGRAFÍA: FELICITAT PER LA MEVA AMIGA MIREIA IZZO

Cosmocaixa

 

"Si desparecieran todos los insectos de la Tierra en menos de 50 años toda la vida en la Tierra desaparecería. Si todos los seres humanos desaparecieran de la Tierra en menos de 50 años todas las formes de vida florecerían" Jonas Sack

Ahir mateix vaig fer una visita al Cosmocaixa de Barcelona i, per això, m’he decidit a fer una entrada sobre aquesta visita. És un museu dels més entretinguts que hi ha, ja que a més d'obervar, també pots tocar i provar. Justament aquest mes, dins del recinte hi ha una exposició de dinosaures, on hi ha figueres d’ells en gran dimensions. Vam poder fer un recorregut per aquesta exposició, on hi havia esquelets de diferents dinosaures de diferents alçades i on hi havia cristaleres amb rèpliques de dinosaures acabats de nèixer. Sense dubte, és una exposició recomanable per a tots aquells que els hi agrada veure figures en grans dimensions o que estan interessats en els grans vertebrats del mesozoic. 

Però anant a allò important que us vull comunicar, és que el planetari del Cosmocaixa actualment compta amb un espai en el que es projecta un documental en 3D de Darwin i la selecció natural. Mai m’havia quedat tan clara la teoria de Darwin i com va arribar a aquesta. Gracies al 3D pots sentir-te en la pell del propi Charles Darwin, donar una volta per les illes Galàpagos, contemplar les tortugues de les quals parla en la seva teoria en primera persona i fins i tot pujar-te d’amunt del Beagle. Aprofiteu perquè no sé quant durarà aquest espai, i no és cap pèrdua de temps, a més, solament costa un euro. Si voleu més informació, entreu a la web oficial del Cosmocaixa fent clic aquí.

FOTOGRAFÍA: COSMOCAIXA A BARCELONA 2012

Un Chien Andalou

"La diferencia entre los recuerdos falsos y los verdaderos, es la misma que para las joyas, son siempre las falsas las que lucen más reales, más brillantes."  Salvador Dalí

Un perro andaluz, és un dels pocs curtmetratges que podeu veure actualment a la web. Deixa sense paraules. Podeu veure’l fent clic aquí a youtube. 

Ha sigut produït per Luis Buñuel, amb la col•laboració de Salvador Dalí (per això he decidit posar avui una cita d’ell mateix). Queda molt clara la influencia de Dalí en el curtmetratge, sobretot en escenes com les de la fotografia. Per això animo no solament aquells amants del cinema a veure’l, sinó també a qui li agradi el art, o simplement vulgui passar una bona estona.

Amb la fotografia he deixat caure les paraules “esser interior i esser exterior”, perquè la pel•lícula és d’un surrealisme extrem, i aquest surrealisme té a veure amb el significat interior i exterior de l’esser.  Podem observar els moviments dels personatges, però també remet contínuament a escenes de deliri o de somni.

FOTOGRAFÍA: "LA MÀ AMB FORMÍGUES" CAPTURA DEL CORTOMETRATGE "UN CHIEN ANDALOU"